Avui dimarts comença el dia amb les classes de llengua catalana de la Mercè, la professora, ens demana una redacció respecte una de les frases de Montserrat Roig: “L'amor és massa cruel perquè tingui la tendresa de l'amistat”.
La llegeixo amb mitja rialla irònica que em trasllada a l’última lluita entre amistat i amor que haviem tingut la Noèlia i jo. Parlo de lluita perquè sempre ens capfiquem a pretendre un amor perfecte, on hi hagi cabuda per una amistat brillant, fet que sovint, des del meu parer, ens perjudica. Ens perjudica, perquè moltes vegades quan ens fem amics d’alguna persona, després pot sorgir la possibilitat de tirar cap a un altre camí paral•lel al de l’amistat, com és el camí de l’amor. En aquest camí no es viuen les mateixes coses, no actuem de la mateixa manera, no permetem les mateixes coses que en una relació amistosa. Per a mi, l’amor pot ser un camí efímer que existeix entre les persones. En canvi, l’amistat és un camí més fidel, més segur. Hi ha més probabilitats que el sentiment no acabarà en el moment en què desaparegui la màgia, l’atracció, l’enamorament,… L’amistat és molt més forta i resistent que el sentiment de l’amor. Tot ho pot vèncer.
És cert que això és tan sols una opinió personal, però és que cal destacar que per amor podem fer coses molt cruels fins arribar a uns límits inimaginables per aconseguir allò que volem. En canvi, per amistat no arribaríem a traspassar mai certs límits. Entre altres coses perquè estem segurs de no voler perdre aquell o altre amic que tenim i la fermesa d’aquest sentiment és pràcticament eterna i com diu Roig, inevitablement, més tendra.
La llegeixo amb mitja rialla irònica que em trasllada a l’última lluita entre amistat i amor que haviem tingut la Noèlia i jo. Parlo de lluita perquè sempre ens capfiquem a pretendre un amor perfecte, on hi hagi cabuda per una amistat brillant, fet que sovint, des del meu parer, ens perjudica. Ens perjudica, perquè moltes vegades quan ens fem amics d’alguna persona, després pot sorgir la possibilitat de tirar cap a un altre camí paral•lel al de l’amistat, com és el camí de l’amor. En aquest camí no es viuen les mateixes coses, no actuem de la mateixa manera, no permetem les mateixes coses que en una relació amistosa. Per a mi, l’amor pot ser un camí efímer que existeix entre les persones. En canvi, l’amistat és un camí més fidel, més segur. Hi ha més probabilitats que el sentiment no acabarà en el moment en què desaparegui la màgia, l’atracció, l’enamorament,… L’amistat és molt més forta i resistent que el sentiment de l’amor. Tot ho pot vèncer.
És cert que això és tan sols una opinió personal, però és que cal destacar que per amor podem fer coses molt cruels fins arribar a uns límits inimaginables per aconseguir allò que volem. En canvi, per amistat no arribaríem a traspassar mai certs límits. Entre altres coses perquè estem segurs de no voler perdre aquell o altre amic que tenim i la fermesa d’aquest sentiment és pràcticament eterna i com diu Roig, inevitablement, més tendra.
