Fa dies que des de dalt del far mirant els estels i el mar, el meu cap vola i em pregunto, com ho feia Miles Heller, val la pena esperar un futur quan no hi ha un futur? A partir d’ara, deixaré d’esperar res i viuré només per l’ara, per aquest moment, per aquest moment fugaç, per l’ara que és aquí i que ja no hi és, per l’ara que ja ha marxat per sempre...
Des del far llampurneja un somni per a tots, però sobretot per vosaltres: quan siguem a l’ara valorem-ho com un moment fugaç, però alhora màgic i únic, així doncs, gaudim-lo al màxim i seguim lluitant per anar endavant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada