Sovint les persones que se't creuen en el camí topen amb tu, passen de llarg o bé segueixen sense ni tan sols mirar-te... Però hi ha vegades que, mentre vas caminant, no ho estàs fent sol, hi ha gent passejant al teu voltant i aleshores te n'adones que aquestes persones no són allà per casualitat, sinó que t’envolten perquè comparteixen amb tu molt més que una paradeta per menjar o per fer un cafè... I en aquest punt del viatge m’he trobat amb persones que venen de camins infinitament diferents, però la connexió existeix i la relació amb ells ja no és només de pas.
Com diu un d’ells: ara ja és “a tumba abierta” i m’agrada que compartim aquest trajecte junts...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada