Sóc així

Aquell dia semblava que estigués dins d’una cel·la esperant al meu advocat, quan de sobte, al aixecar el cap em vaig trobar amb una mirada penetrant i sota un llum amenaçador enfocat damunt del meu cap.

Em va fer un seguit de preguntes que vaig anar responent una a una per ordre i amb més o menys encert, en funció del seu judici. Tot i així, cadascun del seus dubtes van ser resolts davant d’aquell qüestionari. De fet, mai m’havia sentit coaccionada d’aquella manera, però m’era absolutament igual. Jo estava segura del que deia, del que volia, del que tenia i sobretot, de qui era. 
Perquè si saps qui ets, no tens res a demostrar...