Quan creies que tot anava per bon camí encara hi havia una cosa que et neguitejava... Et preguntava què era però no m’ho sabies explicar, fins que a la fi, ho vas trobar i em vas poder dir: “Saps què era? la buidor d’algú. Cada dia que passava me n’adonava que la distància era més gran i que cada cop, aquest algú hi era menys”.
Aleshores li vaig contestar: "La vida té aquestes coses, la gent fa la seva, canvia de perspectives i de vegades, fins i tot, pot perdre el nord, és normal. Sigues pacient..."
Però ja l’entenia, li hauria agradat ser-hi no només en els mals moments sinó també en els bons, i no notar ni aquesta buidor ni aquesta fredor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada