Sempre et faltarà aquella peça que encaixa per acabar de completar-lo, però en el fons ets tu i les persones que t'envolten durant el camí, les que van construint el nostre trencaclosques aportant-nos aquesta peça clau, que és el conjunt de tot això.
A totes elles, i sobretot als “llibertins socials”, gràcies per ajudar-me a construir-lo plegats en aquests moments de pampallugues emocionals.
Jo crec que no sempre et falta una peça!! És molt decebedor fer un trencaclosques i que al final et manqui una peça!! A vegades pot passar....però sempre pots enviar una queixa a la casa dels puzles o anar a la botiga a que te’l canviïn.....Jo més aviat penso que se’t desmunta, tot sencer o una part.....i en el fons és el més genial del assumpte....pots tornar-lo a muntar o fer-ne un altre....Si sempre tens el sentiment que et falta una peça, fer trencaclosques acaba sent avorrit.
ResponEliminamés que pensar en la peça que falta, és la que podria afegir-se per fer encara més bonic i complex el trencaclosques. Però partir d'una mancança és un error.dixit!
ResponEliminap.d.: ja et vaig dir que m'agradaria llegir-te i ho constato de nou!
Anònim, encara que falti la peça no cal enviar cap queixa a la casa dels puzles, ja que tal i com he dit en el post, entre tots aquesta peça la construim i per tant, el trencaclosques es completa i ja no és avorrit! Sinó al contrari, aleshores tot torna a estar llest per començar-ne un de nou!
ResponEliminaEli, ets part de l'essència d'aquesta peça que hi falta, que entre tots els que hi sou, afegim per acabar de construir aquest trencaclosques!