Aquest 2010 ha estat com si anés damunt d’una vagoneta en una atracció del Tibidabo, en el que hi hagut viatges bons i divertits però també viatges amargs que m’han fet marejar en varis moments. En algun d’aquests semblava que la màquina hagués de sortir del carril de l’atracció però sempre hi havia la vagoneta del davant que em tivava i em guiava pel camí adequat. És per això, que acabo el recorregut del 2010 amb objectius ferms complerts, amb varies decisions preses i amb molta força per seguir pujant a tantes muntanyes russes com calgui, sabent que cada viatge hi haurà moments de tot, i si a més a més al meu voltant hi ha tota aquella gent que m’estimo i m’estimen no em fa por ni l’alçada ni les voltes que pugui donar l’atracció.
Desitjo a tota aquella gent que va amb vagonetes a les diferents muntanyes russes, que les millors pujades i baixades del 2010 siguin les pitjors del 2011!!!
Feliç 2011 i que la por a l’adrenalina no us paralitzi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada